'Narcotràfic' per Isabel-Clara Simó

Els psicòlegs que estudien l'agressivitat distingeixen aquell impuls destructiu cap als altres o cap a un mateix, que no té cap finalitat, de l'afany de lluitar contra les dificultats, és a dir, plantar cara a la vida. Diuen, també, que hi ha tres actituds bàsiques davant les dificultats, i ho exemplifiquen amb la paràbola del nen i els lleons. Imaginem una gàbia amb lleons ferotges, que rugeixen i burxen, amb les seves urpes, entre els barrots. Imaginem ara un nen que mai no ha vist un lleó. Pot reaccionar d'una d'aquestes tres maneres: primer, rugint ell també i, tot i mantenir una distància prudent, mostrar les seves menudes urpes; segon, pot dir que els lleons li fan por i que vol tornar a casa; o, tercer -i aquest seria el comportament neuròtic-, estar suant i tremolant i exclamar: "Que macos, aquests lleons!", en un afany de disfressar la por.


El que és més difícil és enfrontar-se al lleons quan no hi ha barrots pel mig. Aleshores estem parlant de valentia. És el cas que ens contava ahir Mireia Rourera a propòsit de la pel·lícula Heroína, de Gerardo Herrero. Ens parlava de dues mares gallegues que, en tenir els fills enganxats a les drogues, van plantar-hi cara. Van regirar cel i terra, van fer manifestacions, van cridar contra la droga al Pazo de Baión, bastió del narcotràfic, van suportar amenaces, van témer fins i tot per la seva vida. I, també, van fer els possibles per treure els seus fills de la droga. Uns se n'han sortit, d'altres no; i alguns n'arrosseguen seqüeles. Aquestes mares van fundar l'associació Érguete (Aixeca't), i no s'arronsen, ni aleshores ni ara, per res.

A mi m'emociona aquesta actitud combativa, als antípodes de la resignació, i intento imaginar el desesper que les va portar a actes d'un valor que poca gent tindria. Han aconseguit empresonaments i que els poders públics se n'ocupessin una mica. No gaire, perquè ara els capos són uns altres. Però ens han llegat una trista evidència: que en una societat en què l'Estat intervé en tots els aspectes de la vida, t'has de defensar individualment i en solitari contra la delinqüència organitzada, la que està permesa i protegida. Han salvat els seus fills, però el narcotràfic continua igual, perquè una acció individual sol tenir resultats individuals. O simbòlics. La gran pregunta que queda és: "Quan legalitzaran la droga i deixaran així de protegir els narcotraficants?".